1. |
Serrallonga
02:22
|
|
||
Del cor de les Guilleries
sortirà un gran espetec
que en farà ressons de guerra
a les parets de Tavertet
Des de Sau a La Cellera
des del Far al Matagalls
el trabuc d'en Serrallonga
tornarà als amagatalls
Torna Serrallonga,
que l'alzina ens cremaran
que ens arrencaran les pedres
que la terra ens robaran
I encara que no ho sembli
Serrallonga tornarà
que en ple 2014
encara no ens hem salvat
TORNA, Torna Serrallonga,
que l'alzina ens cremaran
que ens arrencaran les pedres
que la terra ens robaran
|
||||
2. |
Tant pensar
03:04
|
|
||
Quan rebrotin les mirades,
ens farem un tip de vi,
empassem-nos les paraules,
perquè no ens puguin ferir.
I després de la suada,
abraçats sota els llençols,
és quan arribes a casa
que el teu cap et diu que no
Tant pensar,
tant pensar no pot ser bo
perquè no arrisques una mica,
i escoltes el teu cor
Tant pensar
Tant pensar no pot ser bo
perquè no deixes de córrer i
intentem caminar els dos
Al final tornem a caure,
una i altra vegada
em dius que no, no em vols fer mal,
i hi tornem a començar
No podem continuar així
et sento aquí ets tan lluny
potser és cosa del destí
i no estem fets per estar junts
Tant pensar,
tant pensar no pot ser bo
perquèno arrisques una mica,
i escoltes el teu cor
Tant pensar
Tant pensar no pot ser bo
perquè no deixes de córrer i
intentem caminar els dos
Dóna'm la mà i arrecera la galta
Sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara
a l'amor, tota cosa prop del mar
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant
Tant pensar,
tant pensar no pot ser bo
perquè no arrisques una mica,
i escoltes el teu cor
|
||||
3. |
Pols a l'era
03:39
|
|
||
Marrec petit que voltava per la plaça,
jugava a no ser res, però somiava en ser-ho tot.
Sempre havia sentit en boca del seu avi
històries d'homes de verd i poca llibertat
Era inconscient de tot allò que passava;
vivia aliè a tot, vivia a un altre món.
Un dia però li van prohibir el seu parlar
no entenia pas res, no havia fet mai mal
Llavors va recordar al seu avi, qui sempre li cantava una cançó...
No pot ser que lla lluita no segueixi
que em prenguin la terra, la llengua: el poc que tinc.
I quan el marrec se n'adonà;
havien repetit, tornaven a ser aquí.
Però aquest cop el poble “havia canviat
no estaven disposats a tornar a sucumbir
Llavors va recordar al seu avi, qui sempre li cantava una cançó...
No pot ser que lla lluita no segueixi
que em prenguin la terra, la llengua: el poc que tinc.
|
||||
4. |
Quan la foscor
03:18
|
|
||
S'ha acabat, ha arribat el moment de
creure en mi, i gaudir de la llibertat que
ara tinc, després d'aquest calvari
No sé com, he arribat a perdre
tant el rumb quan jo ja sabia
que no era bo,
seguir un camí que no porta enlloc
seguir un camí que no...
I QUAN VINGUI LA FOSCOR A DIR-ME
QUE EM VOL VEURE PATIR,
LI DIRÉ QUE NO POT SER, QUE ET TINC AQUÍ,
QUE ET TINC AMB MI!
I QUAN TORNI LA FOSCOR A DIR-ME
QUE EM VOL VEURE PATIR,
LI DIRÉ QUE NO POT SER, QUE ET TINC AQUÍ,
QUE ET TINC AMB MI!
Ja sé que, és molt insistent
però n'estic fart, d'aquest conte
que es fa pesat,
avui lluitarem sense cap por
avui lluitarem sense cap por
I QUAN VINGUI LA FOSCOR A DIR-ME
QUE EM VOL VEURE PATIR,
LI DIRÉ QUE NO POT SER, QUE ET TINC AQUÍ,
QUE ET TINC AMB MI!
I QUAN TORNI LA FOSCOR A DIR-ME
QUE EM VOL VEURE PATIR,
LI DIRÉ QUE NO POT SER, QUE ET TINC AQUÍ,
QUE ET TINC AMB MI!
|
||||
5. |
Temps
05:39
|
|
||
Quan t’oblidis de la brisa i del color de tot
buscaràs preguntes, doncs la resposta
la saps ja de fa molt
Potser per això quan cau la nit
deixes un llum encès,
per si cap record s’apropa que sàpiga on ets
Quan et llevis sense son i de tot fugi la llum
el mal temps a cau d’orella et dirà
que busquis aixopluc
Tothom sap que sota la pluja
ningú s’hi vol estar,
són les busques del rellotge les que sempre et faran costat
I tot tremolós sumes hores al teu cor
Arrenca els calendaris, emporta’t els rellotges
fes que ho perdi tot per saber què és el que em manca
temps, no siguis tan dolent, atura’t i gaudeix del viatge
que vull tornar amb la gent
Quan no hagis de pensar que el que ha estat va ser millor
que no hi ha cap mapa on puguis veure
el que et fa tanta por...
I tant se val d’on has vingut, el que importa és saber on vas
més enllà de tants miralls el teu món
està tot esquerdat
Quan després de tant camí s’esvaeixi l’horitzó
llambregant les marques de les teves passes
que t’han portat enlloc
I sota aquell gèlid somriure dels que ja t’han oblidat
perds tots els motius per poder creure
en un nou despertar
I tot tremolós, restes hores al teu món
Arrenca els calendaris, emporta’t els rellotges
fes que ho perdi tot per saber què és el que em manca
temps, no siguis tan dolent, atura’t i gaudeix del viatge
que vull tornar amb la gent
|
||||
6. |
Mai morirem
05:17
|
|
||
Tan d'enrenou m'atabala
i em fa sentir un xic més fora del meu cos...
I ara que se m'encomana
la pertorbació que em fa un bri més foll…!
Em trasllado a les tenebres,
sense full de ruta, sense alè per continuar…
Les trifulques són les meves
i em fa por pensar, pensar en mai no tornar…
I tu, que ets lluny, conscient de tot,
d'aquell amor que ha estat sempre i mai serà;
saps tan bé, com només sé jo,
que encara que passi el temps mai morirem…
No sabria pas com dir prou...
He de...! Però no vull marxar d'aquest somni,
que em reté en el moment més dolç:
l'instant fugaç en que erets només per mi.
I tu, que ets lluny, conscient de tot,
d'aquell amor que ha estat sempre i mai serà;
saps tan bé, com només sé jo,
que encara que passi el temps mai morirem…
I tu, tan prop, innocent del tot,
del meu amor que ha estat sempre i mai serà;
"prò" sé bé, com només tu saps,
que encara que passi el temps mai morirem…
Estrofa amb piano
Tan d'enrenou m'atabala
sense full de ruta, sense alè per continuar…
I ara que se m'encomana
i em fa por pensar, pensar en mai no tornar…
|
||||
7. |
Wayfarer
03:19
|
|
||
Caminar ferm cabell despentinat,
wayfarer roges, camisa de coll gran
fitxa de casino entre les mans...
Vaig canviar la universitat
per poder ser el més gran de Nevada
vermell i negre ho veia tot molt clar
pudor d'alcohol, tabac, dos dies sense dormir
i aquell somriure burlesc que em fa ser així
SÉ QUE SOBREVIURÉ, SÉ QUE SOBREVIURÉ
SÉ QUE SOBREVIURÉ,
PERÒ NO PUC SEGUIR JUGANT
SÉ QUE SOBREVIURÉ, SÉ QUE SOBREVIURÉ
SÉ QUE SOBREVIURÉ,
PERÒ AQUEST VICI M'ESTÀ MATANT
Un cop m'havia ja ben emmerdat,
tenia deutes amb tot l'estat
no sabia com cony sortir
però no volia, aquell era el meu món
i preferia perdre així el control
SÉ QUE SOBREVIURÉ, SÉ QUE SOBREVIURÉ
SÉ QUE SOBREVIURÉ,
PERÒ NO PUC SEGUIR JUGANT
SÉ QUE SOBREVIURÉ, SÉ QUE SOBREVIURÉ
SÉ QUE SOBREVIURÉ,
PERÒ AQUEST VICI M'ESTÀ MATANT
|
||||
8. |
Alguna vegada
05:19
|
|
||
Semblava que no havia de funcionar,
semblava que no et podia fer feliç,
semblava que no havia de rutllar
semblava que tu no erets per mi
És cert que no va ser un inici fàcil,
aquella tempesta ens volia enfonsar...
Va lluitar perquè no poguéssim ser feliços mai els dos junts
però vam ajuntar les forces i no vam cedir
ALGUNA VEGADA HAVIA PENSAT (en com seria amb tu)
ALGUNA VEGADA HAVIA SOMIAT (amb el teu cos nu)
ALGUNA VEGADA HAVIA LLUITAT (per tenir-te al meu costat)
ALGUNA VEGADA...
Semblava que no havia de funcionar,
només qui arrisca ho podia saber
La vida no ho fa fàcil però lluitar junts és molt millor
i vam ajuntar les forces i no vam cedir
ALGUNA VEGADA HAVIA PENSAT (en com seria amb tu)
ALGUNA VEGADA HAVIA SOMIAT (amb el teu cos nu)
ALGUNA VEGADA HAVIA LLUITAT (per tenir-te al meu costat)
ALGUNA VEGADA...
|
LaQuadrilla Sant Cugat Del Vallès, Spain
Projecte musical de Carles Mayol i Ricart
Streaming and Download help
If you like LaQuadrilla, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp